La veu del violí
En aquesta novel·la pertanyent a la sèrie Montalbano es reforça encara més la personalitat del comissari escèptic, irònic y en ocasions melancòlic.
La placidesa siciliana es veu estroncada per l’assassinat d’una estranya. Una jove bella casada amb un metge bolonyès apareix morta en el seu chalet. Amb poques pertinences a l’escena del crim, tan sols un misteriós volí guardat en un estoig.
La bossa amb les joies ha desaparegut y totes les mirades es centren en un familiar desequilibrat que ha tocat el dos la mateix nit del crim.
Montalbano amb la seva parsimònia habitual inicia la investigació sense creure a ningú, sense confiar en ningú. Després de la mort d’un sospitós, els superiors del comissari donen per tancat el cas; ell per contra no vol sentir a parlar de clausures. Com és costum, en els límits de la legalitat, Montalbano ha de relacionar-se amb els individus més indesitjable de l’hampa, iniciant un viatge fins el més obscur de l’anima humana; en el fons el seu territori predilecte.
