SENSE EL DOLOR NO HAURÍEM ESTIMAT

«Des de la joventut ha estat per a mi una pràctica habitual compondre les meves pròpies antologies dels poetes que admirava... Ara m’he proposat afegir –feta per mi mateix– l’antologia més difícil, la de la meva pròpia obra, ara que, als meus 82 anys, ja no li deuen quedar gaires incorporacions futures. És
la primera vegada que ho faig sense que el sentiment que m'empeny sigui ni d'admiració ni de necessitat de consol.
És un sentiment més personal i rude: alguna cosa semblant a mirar-me al mirall...» (De l'epíleg de Joan Margarit.)