LA FILLA DEL CAPITA GROC. PREMI RAMON LLULL

Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d?ulls grisos i cabells d?or recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra, n?ha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homes d?espardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo, sentir l?escalfor del seu petó al front. Enyora la mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure estrident. Només espera que torni per veure?l lluitar de nou pels seus ideals, per retornar a la seva família i al poble la dignitat perduda, a vida o a mort. Pel color dels cabells, el seu pare, Tomàs Penarrocha Penarrocha, és conegut a Forcall com el Groc. «?Pare! No creia Pep lo Bitxo i era veritat! M?ha dit que t?havia vist al riu i jo no l?he cregut... Pare! Pare! Davant la seva filla Manuela, que corre cap a ell, tots els pensaments del Groc s?esvaeixen. Veu les seves trenes rosses ballar-li sobre les espatlles. Llàgrimes d?amor rodolen per les galtes del Groc quan abraça el cos menut i lleuger de la Manuela. El Groc l?aixeca a l?altura del seu rostre i li fa un petó. Amb la Manuela als braços, el Groc sap que ha tornat a casa».