El cementiri

En un futur no gaire llunyà, estarà prohibit enterrar els nostres morts per falta d’espai a la Terra. Només els més rebels o idealistes, intentaran trencar aquesta norma castigada amb duresa. Isobel, una d’aquestes rebels, arriba a un dels últims cementiris amb la intenció d’enterrar la seva mare. Ha aconseguit aturar durant algunes hores el procés, però d’aquí a dos dies, com a molt tard, haurà  d’incinerar-la tal com obliga la llei.

Per a la noia aquest cementiri es converteix en un paradís on creu que és possible fer realitat el seu desig, i Travis, l’enterramorts, és la seva darrera oportunitat i esperança. Però, al mateix temps, suposa per a ella la perdició.

Gerard Guix s’inspira en els mons distòpics de tres obres de la ciència-ficció, 1984 de George Orwell, Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i Els androides somien xais elèctrics? De Philip K. Dick, per situar-hi la seva faula futurista, encara que l’ambient, els personatges i la història s’acostin més al món tortuós dels Cims borrascosos d’Emily Brontë o als contes gòtics d’Edgar Allan Poe.