Diana i la mar morta

?Diana consulta el seu rellotge. Fa una mica de fred. Les mutilades estàtues de la terrassa esdevenen una mica desemperades i innòcues. S?ha anat entenebrint, i en la llunyania llampegueja. Albertina mira la mar embetunada que va prenent ara tonalitats ministres i implacables. Pensa en París i recorda la dansa ?chez Maxim?s? i els esports de neu a Girschtenkirten. Comença a ploure. El cambrer enretira taules, a corre-cuita, i Nunú, maliciosa i lunar, fuma una cigarreta sota el porxo patriarcal. Plou?

?Volia expressar els actes de les persones, que són misteriosos, i que, extrets del seu context de realitat, tenen un valor poètic, un valor de revelación? (Joan Perucho a Joan Rendé, ?Joan Perucho, mag del circ de la vida?, Avui (5-X-1980).