Com les soques de les figueres velles

La Brígida, empesa pel desig de millorar, i la Raimunda, escapant-se dels retrets, emigren dels seus respectius llocs d'origen. Malgrat transitar per diferents camins, estendran lligams que només es poden entendre des de la complicitat que es genera entre els oprimits que han de conviure amb l'opressor. Es mouran entre ambients desconeguts i conviuran amb personatges que les portaran a la soledat i la vexació. Les realitats que viuran les farà fortes i submises a la vegada. La ignorància i la misèria abonades pel caciquisme opressor i el masclisme consentit marcaran les seves vides.
L'abús, la foscor i, fins i tot, la perversió marcaran una obra que només pretén recollir les realitats intemporals que solament es descobreixen quan es mira pel forat del pany.